Dos anys després de la celebració del Congrés El monument tardoromà de Centcelles: Dades, context, propostes, aquest dijous dia 4 d’abril ha tingut lloc la presentació del llibre que recull les actes del Congrés, inserit en la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
L’acte de presentació, que va tenir lloc a la seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, va comptar amb la participació de la seva directora, Lurdes Malgrat; la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell; el director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i coeditor de la publicació, Andreu Muñoz; la responsable de publicacions de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i també coeditora, Cristina Godoy; i el president de l’Agència de Verificació i Promoció de la Qualitat de l’ensenyament en les Universitats i Facultats eclesiàstiques de la Santa Seu i rector de l’AUSP durant la celebració del Congrés, Mn. Armand Puig. A més, també s’hi van fer presents l’arquebisbe Joan Planellas, el pro-rector de l’AUSP, Mn. Joan Torra; i altres autoritats civils com l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez.
La directora dels Serveis Territorials, Lurdes Malgrat, va destacar la importància d’aquestes actes «per la tasca de recerca i difusió dels coneixements que ens aporten i que és un objectiu estratègic per a qualsevol equipament cultural».
Un nou projecte de recerca al voltant del monument
Per la seva part, la directora del MNAT, Mònica Borrell, va fer un agraïment a totes les persones i institucions que van fer possible la celebració del Congrés, una proposta que va sorgir del Dr. Armand Puig «per a tornar a fer una reflexió sobre Centcelles d’una manera transversal i oberta, en què hi hagi una lectura del monument des de les diferents disciplines».
En aquest sentit, Borrell va recordar els objectius que es van plantejar en el moment de l’organització el Congrés: «impulsar el coneixement científic, donar-li una rellevància d’àmbit internacional i reforçar, compartir i fer evident la rellevància patrimonial del monument». Un Congrés que no va resoldre molts dubtes, però que va «reafirmar aquesta referència a nivell arquitectònic, artístic i científic sobre la tardoromanitat a l’àmbit de la Mediterrània».
Ara, va explicar Mònica Borrell, «es donarà un impuls des del MNAT amb la formalització d’un projecte de recerca propi i obert que estem desenvolupant, perquè necessitem seguir treballant a Centcelles per avançar en aquest coneixement i per entendre una etapa molt més àmplia». «La voluntat és de cercar més dades i mirar si podem posar a l’abast de la comunitat científica noves propostes», va assegurar.
Els eixos vertebradors del llibre
La publicació de les actes del Congrés, coeditada per Andreu Muñoz i Cristina Godoy, recull la transversalitat que es va constatar en el decurs de les jornades. De fet, el director de l’INSAF va remarcar que el monument «s’havia d’analitzar des de totes les disciplines perquè cadascú de nosaltres, com a especialistes, aprenguéssim a rebre aquesta formació per a fer més intel·ligible el monument i per aportar, des de les nostres especialitats, una major riquesa comprensiva».
La responsable de publicacions de l’AUSP, Cristina Godoy, va desglossar els diferents eixos vertebradors que formen el volum, que compta amb un total de vint-i-set autors i vint-i-dues contribucions.
El llibre recull, a través de les ponències i altres aportacions, la història de la investigació del monument, la topografia del jaciment i el context territorial, el context històric dels segles IV al VI, l’arquitectura del jaciment, els contextos arquitectònics al voltant de Centcelles, el seu programa decoratiu i iconogràfic, una lectura des de la teologia de la imatge a través dels Pares de l’Església, les conclusions de la taula rodona i una síntesi final a partir de les diverses hipòtesis elaborades per Mn. Armand Puig.
Per a cloure l’acte, el mateix Dr. Puig, qui era el rector de l’Ateneu quan es va celebrar el Congrés, va parlar del «valor extraordinari» d’aquest monument, especialment per la seva morfologia de grans dimensions: «Algú va voler fer, vora la capital de la província romana més gran de l’Imperi en temps d’August, al segle IV, un edifici d’altíssim relleu», va dir.
Sobre les diferents hipòtesis al voltant de Centcelles, Mn. Armand Puig va afirmar que «cal entendre el monument des de la progressió d’etapes». Així, va expressar que l’ús funerari hauria pogut ser un segon ús de l’edifici. Finalment, va cloure la seva intervenció reconeixent el profund compromís «de l’Església de Tarragona amb la cultura del territori, perquè, de fet, tot aquest territori es mou amb una aportació indiscutible del cristianisme».
El llibre El monument tardoromà de Centcelles: Dades, context, propostes es pot adquirir a través de la botiga en línia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, a la Llibreria de l’Arquebisbat de Tarragona, al Museu Bíblic Tarraconense i al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
GALERIA FOTOGRÀFICA
