Més de 250 persones van participar ahir de la jornada de portes obertes per contemplar el resultat de la finalització dels treballs de museïtzació de les últimes sales del Museu Diocesà de Tarragona —Renaixement, Barroc i Època contemporània—, amb les quals s’assoleix un dels objectius principals que es va marcar, ara fa tres anys: reordenar, dignificar i dotar d’un relat diacrònic el museu, per tal de presentar la cultura material i artística cristiana de l’Església de Tarragona des de l’època paleocristiana fins al segle XXI.
El Museu Diocesà està format per cinc sales, que ofereixen un recorregut cronològic, des d’època prehistòrica fins al segle XXI. Els orígens de les col·leccions es remunten a mitjans del segle XIX, tot i que no va ser fundat fins l’any 1914. En aquell temps, l’arquebisbe Antolín López Peláez el va inaugurar amb un fons que constava d’objectes litúrgics i obres d’art procedents del Capítol Catedralici, de parròquies de l’arxidiòcesi, de congregacions religioses i de particulars. Amb el temps, les col·leccions han anat creixent i actualment ja es conserven prop de 10.000 objectes.
Del Museu, que conserva objectes litúrgics dels segles VI-VII i talles del segles XII i XIII, en destaquen les seves col·leccions gòtiques (segles XIV-XV), especialment de pintura, escultura i orfebreria, entre les quals es poden trobar obres d’autors del corrent internacional tan destacats com Bernat Martorell, Jaume Ferrer II o Lluís Borrassà. Del renaixement, el Museu exposa obres de producció local, mentre que del barroc (segles XVII i XVIII) en sobresurten les obres de Lluís i Francesc Bonifàs i Massó.
