En l’aniversari de la Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona acollim com a organitzadors la primera conferència del 6è Cicle Patrimoni de Tarragona amb la presentació de “L’aigua del Carme. L’elixir de Tarragona (1909-1998)”. Una oportunitat per conèixer de primera mà el com i el per què de l’elaboració d’aquest elixir en el convent de Carmelites de Tarragona.
L’Aigua del Carme, tal i com s’anunciava, era la solució per a tot tipus d’indisposicions, marejos i indigestions que es venia a les farmàcies i es guardava a la farmaciola de les cases. La crida feta a través de les xarxes socials municipals i en concret des de la Biblioteca Hemeroteca per a fer partícips tarragonins i tarragonines de les seves anècdotes entorn aquesta beguda tarragonina es trasllada ara, entre finals de maig i primers de juny, en una sèrie d’activitats dins la sisena edició del Cicle Patrimoni.
D’una banda, dimarts 28 de maig hi haurà una conferència a càrrec de la historiadora Mercè Gras, amb el títol ‘L’Aigua del Carme a Tarragona, un remei amb una llarga història’. Seguidament, dijous 30 de maig, una altra xerrada per part d’Assumpció Huertas, professora de Comunicació de la URV, que parlarà sobre Aigua del Carme: la marca i l’estratègia publicitària que ens transporten a una altra època; i aquell mateix dia es podrà veure exposada una mostra de publicitat de la marca.
A partir de dimecres 5 de juny, dins el cicle ‘Quan els objectes parlen’, s’exposarà el cartell com a peça del mes i finalment, divendres 7 de juny es farà una visita comentada als espais de l’Aigua del Carme de la ciutat, en principi en dues sessions.
LA HISTÒRIA
L’Aigua del Carme comença a fabricar-se a Tarragona de la mà dels monjos Carmelites Descalços el 1909 tot i que l’elaboració del licor té l’origen a França el 1611. S’anunciava com un remei per a tot tipus d’indisposicions, marejos i indigestions que es venia a les farmàcies i es guardava a la farmaciola de les cases. Una barreja d’herbes amb un elevat grau d’alcohol, que prenien fins i tot els nens i nenes, diluïda en un terròs de sucre. Considerada una aigua miraculosa, va ser un dels remeis més populars del moment, que durant dècades es va utilitzar per curar tots els mals, i fins i tot, es va exportar a fora.
